Sentir i descarregar
“La Grieta”: apuntes sobre mujer, cuerpo, tecnología y entorno natural en la creación contemporánea.”
Sessió 7: Conferència-debat
Carmen Sigler, Mamá fuente (2006)
SUSANA BLAS Fotografía de Pablo Useros.
"Conversa entorn del que està passant"
Sosteniendo una mesa entre dos. Foto: A. Balaguer.
Por una belleza que interrumpe. Foto: A. Balaguer.
Imagen de Martina.
BIOS de les conversadores
Sessió 6: Conferència-debat
Carolina Boluda
(Brussel·les, 1966)
Investigadora independent en teoria i pràctica de les Arts Vives.Ha centrat el seu interès en les potencialitats polítiques de l'acció escènica, l'espectadorx i la revisió crítica de les pràctiques participatives. Des de l'esdeveniment ¿Y si dejamos de ser (...)? (La Casa Encendida, Madrid 2013) ha intensificat el seu interès en la composició d'intangibles,“artificis” i contra-teatralitats desbordables a
la quotidianitat amb Esther Blázquez, David Pérez i desenes de implicatxs.
Docent de Noves tendències escèniques en la Facultat d'Arts, Grau en Ciències de la Dansa de la Universidad Europea de Madrid (2010-2015); professora convidada en el Màster de Producció Artística de la UPV, en les aules de teatre de la UV i altres. Co- fundadora de CETAE. Ha col·laborat amb projectes I+D+I del CSIC, Madrid. Ponent en espais com: Panorama de Dança, Brasil; La Casa Encendida; BAD-UPV, Bilbao; CENDEAC, Murcia; IVAM, LA NAU, València etc. Gestora, coordinadora de jornades, seminaris i laboratoris de recerca, comissariat, trobades, exposicions, etc. Articulista en revistes com: Primer acte, Acotacions en la Caixa Negra, Ddanza,Red Escénica, Stichomythia, OuvrirOuver etc. Treballa en Arts escèniques des dels 80. Col·labora en projectes editorials, actualment en el volum Feminismes a L’escena valenciana avui (títol provisional) de pròxima publicació.
Martina Botella Mestres
(1973)
En l’actualitat centra la seva investigació en la crítica dels de control del cos, l’espai i el temps. Un interès que li porta a investigar/crear/practicar les formes d’encarnar la dissidència en els camps interrelacionats de l’art, l’escena, la docència i la vida quotidiana.
Té un contracte indefinit amb la Universitat Politècnica de València com a professora del Departament d’Escultura, de la Facultat de Belles Arts. Té una experiència aproximada de 18 anys en l’ensenyament de l’Escultura, la Escenografia i la Pràctica Escènica Contemporània. Ha realitzat les escenografies del Teatro de los Manantiales des de 1997 fins 2007 i ha participat en diverses exposicions col·lectives relacionades amb el feminisme. Des de 2000 ha col·laborat en diversos projectes de I+D+I del Laboratorio de Creaciones Intermedia (UPV).
L’art d’acció, entre l’alternativa comunitarista i l’hiperindividualisme (neo)liberal.
Estudi de cassos:
Es presenta un treball de recerca sobre la tensió ideològica que defineix la performance actual entre els aspectes comunitaristes, autogestionaris, dits “alternatius”, i la vessant (neo)liberal, hiperindividualista, espiritual o terapèutica. Es tracta d’un estudi a partir de l’anàlisi crítica del discurs d’una trentena d’entrevistes a altres tants artistes. S’intentarà aplicar esta metodologia crítica als propis treballs vists en les distintes sessions del Cicle Art D’.
Nelo Bilar (1968), llaurador, pluriactivista, exartista, membre de diferents grups de gestió artística i cultural alternatius a la ciutat de València i en zones rurals. Doctor universitari, especialista en sociologia crítica. Com artista de l’acció ha participat en esdeveniments a l’Estat espanyol, Quebec, Alemanya, França o Japó, i ha desenvolupat maniobres en contextos reals.
Com a teòric defèn una radicalització autocrítica de l’àmbit de l’art d’acció. Forma part del Comité de redacció internacional de la revista Inter. Art actuel, de Quebec, i ha participat en esdeveniments com la secció teòrica de la X Biennal de la Habana. Els últims anys treballa amb el Centre d’Estudis d’Acció i Participació “Heterotopia” en projectes de participació ciutadana: pressupostos participatius o participació infantil i juvenil en escoles i instituts, etc. Editor de museus digitals sobre memòria oral en pobles i barris (Nules, les Alqueries, Artana, Moratalaz...).
5a Sessió - Recursos online:
-L’estudi sobre art d’acció que servirà de base a la xerrada es titula La dualitat “liberalisme/comunitarisme” en els artistes d’acció de l’Estat espanyol, segons el corpus d’entrevistes fetes durant la primera dècada del present segle, i es pot llegir a la web de l’autor: https://arrtdacccio.wordpress.com/
Sessió 5: Conferència-debat
Autor: Nelo Vilar, autoretrat
Sense límits
Sessió 4: Conferència-debat
La creació interdisciplinària i internacional, la necessitat de generar un programa artístic actiu i potenciar la creació contemporània, facilitant els processos i la investigació en les diferents disciplines. Articular un diàleg directe amb els creadors, espectadors i societat, generant un espai per al pensament en el qual les arts visuals, la literatura, la filosofia, el cinema, la música, les arts escèniques i les activitats transmèdia, es troben.
Abordar aspectes concrets de la producció artística, amb programes específics en els quals es puguin abordar tallers, col·laboracions entre artistes i la presentació de propostes que interrelacionen diferents disciplines donant a conèixer creadors dins de diferents àmbits
Mateo Feijóo Ha treballat com a Director del Festival Escena Contemporània de la Comunitat de Madrid. Director del Teatre de La Laboral, projecte emmarcat en La Ciutat de la Cultura de Gijón, assessor de diferents festivals i espais en l'àmbit nacional i internacional. Actualment dirigeix Naus Escorxador - Centre Internacional d'Arts Vives. Treball que compagina amb la seva activitat creativa i com a docent, impartint classes en diferents Masters.
L'ensenyament de l'art d'acció
Sessió 3: Conferència-debat
MARÍA JESÚS CUETO
UNA APROXIMACIÓ A LA PERFORMANCE DES DE L'ESPAI I LA INTERDISCIPLINARIETAT
Entenc la performance des de la transversalitat de l'espai i la interdisciplinarietat artística com a eines de creació artística. És fonamental entendre la transversalitat de l'espai a partir de la influència rebuda des d'altres àmbits, els canvis del paper de l'espectador, l'espai escènic, la posada en escena i les noves tecnologies, que han estat fonamentals per poder situar-nos en la nostra contemporaneïtat.
Hi ha una sèrie de conceptes en els diferents processos d'experimentació, que fan possible abordar diferents formes de percebre i viure el fet artístic des de l'acció performativa com a espai transversal dinàmic i a partir de la interdisciplinarietat, com a mètode de creació i metodologia d'aprenentatge.
Els objectius teòrics i experimentals d'aprenentatge vivencial són abordats en l'assignatura optativa interdepartamental i quadrimestral del Grau d'Art: Ambient, acció i participació, inclosa en el Minor d'Escultura: Contextos i llocs.
El projecte docent de l'assignatura aborda aquests continguts de l'onzena a la quinzena setmana i es constitueix com a mòdul experiencial de metodologia transversal, que es complementa amb:
1) Jornades Interdisciplinars de Transversalitat de l'Espai, on professionals de diferents àmbits o disciplines com dansa, mim, música, arquitectura, escultura, arts plàstiques, etc., són convidats per a un contacte directe amb l'alumnat.
2) Pràctiques de Camp en diferents espais escènics: espais exteriors, plató i caixa negra (Teatre Lyceo de Gernika-Lumo (Bizkaia), a escala individual, d'equip i de grup permeten l'estudiant desenvolupar el descobriment de materials i eines essencials d'una metodologia activa en un altre context a partir d'utilitzar el mateix cos i tecnologies d'imatge i so.
La pràctica de la performance permet a l'alumnat adquirir habilitats essencials per a ser competents en les zones d'indeterminació i incertesa pròpies de l'art.
María Jesús Cueto. Artista multimèdia. Doctora en Belles Arts, la seua tesi va rebre el Premi Extraordinari en Humanitats. És professora Titular a la Universitat del País Basc, UPV / EHU des de 1979 i en la direcció del Departament d'Escultura, des de 2008. Actualment imparteix Ambient, acció i participació (Grau Art), Ambient / Espai Urbà (Grau Creació i Disseny) i Transversalitat de l'espai en les pràctiques escultòriques contemporànies (Màster Recerca i Creació en Art).
María Jesús Cueto. El seu treball artístic s'inscriu en l'àmbit de l'Escultura Contemporània, havent-se desenvolupat en les àrees d'escultura i obra gràfica. Realitza projectes de recerca / creació d'escultura, gravat, escultura / arquitectura, escultura / paisatge / entorn. Dirigeix projectes de recerca subvencionats EHU16 / 35 [Transversalitat de l'espai. Materials i procediments artístics i tecnològics en el procés creador]. Ha coordinat projectes docents / discents i ha comissariat projectes expositius, tant a nivell nacional com internacional.
http://www.ehu.eus/ehusfera/escultura/
http://mariajesuscueto.blogspot.com/
Imagen: Nélida Mendoza.
BARTOMEU FERRANDO
L'ENSENYAMENT DE L'ART D'ACCIÓ
En parlar de la meua pràctica docent voldria exposar les línies generals del que he anat descobrint en altres teòrics i creadors, practicants de l'art d'acció o no, enteses com a línies mestres o directrius que han donat forma a la meva pròpia pràctica, com són: tendir cap a un tipus d'ensenyament no canalitzat, no dirigit, i allunyat tant com siga possible de la pràctica personal; la referència a la idea d'ensenyament com a exposició i aclariment dels elements que el componen, lluny ja de la seva sintaxi; el fet de tendir a ressaltar el procés creatiu més que el resultat; la recerca d'una manera de fer que atorgue intensitat a la performance; la voluntat d'"ensenyar com si s'estiguera ensenyant a un mateix", que deia Roland Barthes; la intenció de "fer ressorgir allò oblidat" situat a l'interior de la mateixa experiència viscuda; el fet de convertir l'ensenyament en un joc proveït de certes regles, i capaç d'estimular la capacitat de l'altre, o tendir cap a la recerca del desenvolupament d'una actitud analítica i crítica en l'estudiant, que li permeta no només apreciar allò que hi ha d'interès en l'obra d'un altre autor, sinó també la possibilitat de facilitar que, amb estes eines adquirides, siga capaç de corregir, transformar i construir de nou, la seua personal pràctica de l'acció.
Bartomeu Ferrando. València, 1951. Perfórmer i poeta visual. És professor d'Art intermèdia i Performance a la Universitat Politècnica de València. Fundador de la revista Texto Poético. Com a perfórmer participa en Festivals i trobades internacionals celebrats a Europa, Canadà, EUA, Mèxic, Japó, Vietnam, Corea, Bielorússia, Israel, R. Dominicana, Veneçuela, Argentina i Xile. Exposa la seua poesia visual i concreta en diverses ciutats d'Espanya, Itàlia i França. Forma part dels grups Flatus Vocis Trio, Taller de Música Mundana, Rojo i JOP dedicats al desenvolupament de pràctiques creatives situades a cavall entre la música, la poesia i l'art d'acció. A més de Texto Poético publica els llibres Hacia una poesía del hacer; La Mirada móvil; El Arte intermedia; El arte de la performance, elementos de creación; Arte y cotidianeidad: hacia la transformación de la vida en arte i De la poesía visual al arte de acción, diversos enregistraments en MC, LP i CD, i vídeos i DVD de performance.
http://www.bferrando.com
Imagen: Ferrando. Decadence Festival. Valencia. 2015-1. Foto Imke Zeinstra-1.
PEPE ROMERO
ART D'ACCIÓ I UNIVERSITAT
Sóc component del grup WDC, i portem ja un temps realitzant Accions Desapercebudes i Coreografies de Carrer, accions que són realitzades en l'espai urbà i que parteixen, en alguns casos, d'instruccions prèvies descrites per altres artistes o de projectes propis per a espais específics analitzats prèviament .
Estes accions són humils i no tenen públic convocat, ja que no s'anuncien ni es presenten en un esdeveniment programat.
Particularment, m'interessa el treball en grup i l'anonimat, el performance com "Street Work" espontani que carrega d’ambigüitat la realitat quotidiana convertint-la en un absurd sense estridències i sense un registre explícitament visible.
Pepe Romero (Damian von Rosemarine del grup WDC)
Pepe Romero és TU de la Universitat Politècnica València.
Professor a les assignatures de grau i màster, "Performance" i "Cos i Escena". UPV.
Professor en els postgraus de "Falles i Creativitat" i "Educació Artística i Gestió de Museus”.
Conferències Dinàmiques a l'IVAM: Any 2000-2012.
2018
Exposició Individual: Gestos imprecisos. Galeria Quatre. València
Col·lectiva: Acció Sincronitzada Internacional: Concert per a Monedes. València.Rotterdam.
2017
Individual: Retrat accions i coreografies. MUSEARI. Museu línia.
Col·lectives: Retrats escrits, gestos incomplets: Accions per a un sol espectador. Pluton CC. Intramurs. València
Mirona Mirada. Acció en Fundació La Posta. València
Denial as the leading principle. 222LODGE. Holland
Entorno Navarro/Entorno al barro. Museu de la Gerra Evarist Navarro. (Castelló de Rugat, València)
Stze & Gaban. Tapinearte / Gris. València
Camouflages. Galeria Quatre. València
Mediterrani: Mar de Murs. Octubre. Centre de Cultura Contemporània. València.
Autor: Joan Fontcuberta
Títol: Detingut per l’Imperi
Data: 2016
Col·lecció de l’IVAM
Museu, festival, espai públic: quin lloc per a l'art d'acció
Sessió 2: Conferència-debat
En els últims anys, coincidint amb un gir experiencial en les programacions de les institucions dedicades a l'art contemporani, diversos museus i centres d'art de l'estat han emprés un treball de recuperació de figures i episodis clau en la història de l'art d'acció (Pedro Garhel, CAAM, 2011; Les Rostes, CA2M, 2014; Espai P, CA2M, 2017; Esther Ferrer, Museu Reina Sofia, 2017, entre altres).
Esta sessió tractarà de reflexionar sobre els problemes inherents a eixe procés de recuperació. Com dialoguen amb el museu pràctiques que pareixien dissenyades per a eludir les seues estratègies de patrimonialització i construcció de relat?, com encaixen eixes propostes performatives, sovint desenvolupades en els marges del sistema de l'art, en les noves dinàmiques de consum i producció cultural?
Juan Albarrán és doctor en Història de l’Art per la Universidad de Salamanca i treballa en el Departamento de Historia y Teoría del Arte de la Universidad Autónoma de Madrid. Ha impartit docència en les universitats de Castilla-La Mancha, Salamanca i Duke University - Madrid. Actualment, forma part de l’equip docent del Máster en Historia del Arte Contemporáneo y Cultura Visual (UAM / UCM / Museo Reina Sofía), del que és coordinador. Les seues línies d’investigació se centren en les pràctiques i discursos artístics de la contemporaneïtat, especialment en el context postransicional espanyol i en els àmbits de la fotografia i la performance. Sobre estes qüestions,ha editat els llibres Arte y Transición (2012), Llámalo Performance: historia, disciplina y recepción (amb Iñaki Estella, 2015) i Santiago Sierra. Entrevistas (amb Javier San Martín, 2016).
2a Sessió - Recursos online:
-Abismar la disidencia: performance, narración y reflexividad en Cabello/Carceller", en Manuel Segade (ed.), Cabello/Carceller Borrador para una trama en curso, Madrid, CA2M, 2017
-“Sentir el cuerpo: performance, tortura y masoquismo en el entorno de los nuevos comportamientos”. Arte, individuo y sociedad nº 25.II, 2013
-“La fotografía ante el arte de acción”. Efímera nº 3, 2012:
Accionisme i visibilitat:
operar en la boira
Sessió 1: Conferència-debat
La sessió planteja una exploració de la funció dels formats accionistes y parateatrals en les practiques fake que es desenvolupen tant en l’àmbit artístic com activista, i la premissa principal de les quals radica en la seua invisibilitat com a màquina estètica a fi de conduir als receptors a confiar en la veracitat naturalista de l’esdeveniment que es presencia. Este tipus de pràctiques utilitza artificis dramàtics i escènics que oculten la seua pròpia natura amb l’objectiu de revelar a posteriori la seua condició i promoure una reflexió sobre l’estatus del que és real i del que és fals, i dels seus efectes sobre la constitució d’una esfera pública d’informació i reflexió. Les pràctiques fake no són, tanmateix, noves, encara que hui han abastit un gran relleu: podem rastrejar fàcilment la seua genealogia, tant en determinades pràctiques avantguardistes de la modernitat com en nous formats d’acció política sorgits durant els anys 1970. La sessió presentarà un marc general d’interpretació d’este fenomen, així com mostrarà diversos exemples del mateix.
Jorge Luis Marzo és historiador de l’art, professor de BAU Centre Universitari de Diseny de Barcelona i membre del Grupo d’Investigació GREDITS. Ha desenvolupat nombrosos projectes col·laboratius nacionals i internacionals d’investigació, en format expositiu, audiovisual o editorial, habitualment en relació a les polítiques de la imatge i del llenguatge. Els més recents són: Los espectres (2017); Fake. No es verdad, no es mentirà (2016); Interface Politics (2016); Arte en España (1939-2015). Ideas, prácticas, políticas (2015). Web: www.soymenos.net
Autor: Joan Fontcuberta. Títol: Detingut per l’Imperi. Data: 2016. Col·lecció de l’IVAM
1a Sessió - Recursos online:
-Resum tesi doctoral de l’autor (2017): Veroficción. Arte y falsedad en el sistema comunicacional contemporáneo:
http://www.soymenos.net/VEROFICCION_ABSTRACT.pdf
-Llibre (pdf) publicat amb ocasió de l’exposició Fake. No es verdad, no es mentira, celebrada a l’IVAM entre el 20 d’octubre de 2016 i el 29 de gener de 2017: http://www.soymenos.net/FAKE_IVAM.pdf
Susana Blas Brunel (Madrid, 1969) Comisaria e historiadora del arte contemporáneo. Especializada en creación audiovisual, trabaja en la redacción del espacio cultural de televisión Metrópolis (tve2) desde 1999. Ha recibido el Premio MAV (Mujeres en las Artes Visuales) en la categoría de Gestora de proyectos por la igualdad de género en 2016 y el Premio Blanco, Negro y Magenta 2017.
Es miembro del Consejo de Asesoras de MAV (Mujeres en las Artes Visuales) e investigadora del proyecto ARES de la Universidad de Bellas Artes de Cuenca (Archivo y estudio crítico de las prácticas artísticas audiovisuales en el arte español. Identidad y nuevos medios), comisariando innumerables ciclos de vídeo y exposiciones entre las que destacan:
Videos XX (Photoespaña, 2002), Adolescentes (Museo Reina Sofía, 2003), Vete a tu habitación (La Casa Encendida. Madrid, 2003), EL: ¿nuevos masculinos? (Sala Juan Francés. Zaragoza, 2006), Disparos eléctricos. Vídeo y Feminismo (Centro Cultural Montehermoso. Vitoria, 2007), El viaje dislocado (MARCO. Vigo, 2007), Mundo Aparte: nuevo videoclip español (Instituto Cervantes, 2009-2011), Fábulas Problemáticas (Antigua Tabacalera. Madrid, 2011 y AECID), ONe Line.SUSO33 (CEART, Madrid, 2015),El Bosque Interior (Sala Juan Francés. Zaragoza, 2015), Soledad Córdoba, Devastación (Galería Gema Llamazares, Gijón 2016), Dosjotas, Cuarto Semi Amueblado (El cuarto de invitados, Madrid, 2016), En Lucha común (proyectos Masquelibros Madrid, 2016), Marta Beltrán, La ceremonia, Hospital Real de Granada, 2016), Las formas del alma, (Instituto Cervantes, Madrid, 2017), Gigamesh en Lavapiés. (Swinton and Grant, Madrid, 2017), Victoria Civera. Everyday. Ni la palabra ni el silencio. (Centro de Arte de Alcobendas, 2017).
“Mantengo un fuerte compromiso feminista desde hace 25 años, que ha marcado no solo un gran número de mis proyectos (dedicados a la creación realizada por mujeres) sino una actitud que aplico a todos mis comisariados. Mis temáticas predilectas, además del arte realizado por mujeres desde posturas críticas, son: la espiritualidad y las prácticas outsiders.”